sábado, 12 de marzo de 2016

EL RODATGE: Dia 6

(dissabte, 27 juliol 2013)RAMON BARNADA i Sr.RAMON 
Jardins del Príncep de Girona

Aquest dia va ser un tant especial. Al RAMON BARNADA no el veia des de feia molt anys i al seu pare encara més. Em va fer il·lusió poder compartir aquella jornada amb ells; de recuperació d'eposidis i de sensacions. Totes les aportacions de companys eren molt valuoses, però la del RAMON BARNADA era un tant especial, perquè al no assistir a les darreres trobades anuals, no havíem tingut ocasió de contrastar records.

Vaig triar l’escenari dels Jardins del Príncep de Girona, perquè estan a prop d’on viu el Sr.RAMON, i vaig pensar que era bona idea facilitar-li la feina i que s'hi acostés fent un passeig.

Mentre els esperàvem el XAVI, el GUILLEM i jo vam fer un campionat a tres al ping pong. El XAVI i el GUILLEM van fer el que van poder, però em vaig imposar, per la qual cosa sóc el vigent campió familiar de ping pong.

Quan van arribar el RAMON BARNADA i el Sr.RAMON vam estar xerrant una mica, per no atacar-los en fred, amb preguntes de fa trenta anys i quan vam trobar un fons atractiu –com és l’estanc- vam filmar les respostes.

Ambdós es van mostrar breus, però amb ganes de recordar vells temps. El RAMON BARNADA semblava estar encara sorprés perquè en 1980 discutissim si entrava o no a l'equip. La realitat és que llavors la plantilla era de dotze jugadors i haviem decidit que només es farien fitxatges si es produïa una baixa.

En acabat ens vam anar a fer un refresc i curiosament, sense la intimidació de la càmera, ambdós van recordar més vivències. Llavors vam tenir la oportunitat d’afegir uns talls, força interessants, a la pel·lícula.

EL RODATGE: Dia 5

(dijous, 25 de Juliol de 2013)
NACHO TORREBLANCA i JOAN PUJOL
Escola Pegaso i Parc de la Pegaso

El meu avi COSME -un gran esportista, que va ser campió de Catalunya de basket i tenia devoció per les bicicletes- es va passar mitja vida treballant a l’antiga fàbrica de camions Pegaso; on avui es troba el parc del mateix nom. Així que vaig estar encantat de filmar en aquest escenari, del parc i de l’escola, on a més el C.D.Sanesbar va jugar varies temporades.

Aquest dia va ser especialment pesat a la feina i havíem concretat el rodatge en jornada de cada dia, per poder filmar a l’escola sense problemes. No vaig demanar permís. La veritat és que no hi vaig pensar, i quan estàvem filmant la pista, on practicaven unes patinadores, l’empleat –sempre els empleats!- ens va dir que tururut; que sense permís no es podia filmar a les nenes.

Em vaig sentir un tant incòmode, però li vaig explicar el que volíem fer i llavors l’home ens va convidar a filmar en una pista apartada, que ens va anar molt millor perquè no se sentien sorolls, però on no hi havia massa llum. Ho sento NACHO, vas quedar una mica fosc.

El NACHO sempre resulta divertit, sempre té ocurrències i el seu testimoni va transmetre alegria i uns records que es notava que tenia molt presents.
El XAVI i jo vam mirar de buscar una alternativa a l’escenari de l’escola, per poder filmar al JOAN PUJOL i vam creure que, tenint el Parc de la Pegaso al costat, podríem mirar de cercar un lloc adient.

L’escenari triat va ser l’estany i el XAVI va convidar al JOAN que parlés alt per tal de que el sorollós sortidor de la font no toqués massa la pera.

JOAN PUJOL va ser un company molt implicat en l’època que va ser sanesbarenc (1979 a 1984). Gràcies a ell i les seves gestions vam poder jugar tornejos al barri i crec que tots teníem en la seva figura, la d’un bon gestor de feines administratives. I aquesta imatge i perquè sempre es mostrava molt responsable, el vam escollir com a membre del Consell al 1982; formant un triunvirat amb CARLES SALAS i XAVI RUIZ.

EL RODATGE: Dia 4

(diumenge, 14 de Juliol de 2013)
CARLES SALAS i MANEL MAÑÁ
Bar Versalles
El Bar Versalles havia estat, als anys 80, lloc de reunió per les nostres assemblees. Altres llocs havien estat el Spencer (al soterrani del Cine Napols), el pub Bárbaras (Pg.Fabra i Puig) o el Drugstore David. 

Així que vaig triar aquest lloc per incloure’l al documental i vaig convocar al MANEL MAÑÁ, perquè està al costat de casa seva.

Com sabia que hauria d’anar a filmar en algun moment al CARLES SALAS a la famosa parada del autobús 34, vaig pensar que, per diversificar els escenaris, podria convocar-lo també a ell per aquest dia.

Va ser un matí molt agradable, amb dos amics amb els que apart de moments futbolístics havia compartit moltes estones de música i somnis. Aquest dia només ens faltava un guitarra; el NACHO.

Vam demanar permís al “jefe” per filmar en la part de dalt del Versalles, argumentant que teníem pensat de reunir-nos una bona colla per fer una celebració. El CARLES va estar molt convincent. La veritat és que llavors no podíem imaginar que acabaríem fent realment la reunió en motiu del sopar del campionat de tennis.

Vam filmar sense problemes, però el soroll de plats i tasses emprenyava bastant i em feia patir.  El MANEL i el CARLES van rememorar temps passats. Temps de vagues i manifestacions a l’Institut, de medalles, de golejades i en definitiva, d’un temps que ens va fer feliços.


viernes, 11 de marzo de 2016

EL RODATGE: Dia 3

(dissabte, 13 de Juliol de 2013)
RAMON VALLS
Carrer de l’Art / Jardins del Congrés / Antic canòdrom Meridiana/
Àrea Cotxeres Borbó.


La meva amistat amb el RAMON VALLS data del Paleolític. Els mamuts passejaven pel Passeig de Maragall. Ens vam conèixer a cinquè d’EGB, i per temps que passi mai ens desconnectem; sempre tenim present que som amics.

És un tipus agraït i que gaudeix molt de les trobades. Quan vàrem quedar per la filmació, es va presentar amb la samarreta commemorativa del Sanesbar. Es igual que li diguis mil vegades que no és Sanésbar, sino Sanesbar.  Ell ja ho sap, però seguirà dient Sanésbar. És el RAMON VALLS.

Aquest dia va ser molt productiu perquè amb l’ajuda del XAVI i del GUILLEM, vam poder filmar un bon nombre d’introduccions. Al carrer de l’Art especialment inicio el FENT MEMÒRIA, tot recordant cóm ens reuníem a casa del RAMON VALLS per jugar amb els cromos de futbol xapa.

La idea de jugar a futbol sala va partir d’ell, i en l'època en la que va formar part del C.E.Sanesbar sempre participava amb propostes, especialment per millorar la organització.

El basket va fer la competència al futbol sala i en 1982 va deixar l’equip definitivament.  Molts de nosaltres el recordem arribant a la pista amb la pilota de basket; i en quant havia ocasió, se’n anava a encistellar.

Per això tenia clar que volia filmar al menys una seqüencia amb el RAMON VALLS encistellant. Ens vam anar a l’espai on abans havia el canòdrom Meridiana; i on sabíem que havia cistelles de basket.

Les seves respostes les vam filmar als jardins del Congrés (Jardins de Massana), on abans hi havia hagut el camp que va ser el nostre primer camp d'entrenament.

Els jardins i els parcs son generalment bons escenaris per filmar. Llàstima dels gossos.



EL RODATGE: Dia 2

(dissabte, 29 de Juny de 2013)

DAVID HIERRO
Can Caralleu

El segon dia de filmació estava dedicat al DAVID HIERRO. Ens vam trobar a CAN CARALLEU, a la part alta de Barcelona, on vam tenir la seu en les temporades (1986-87 i 1987-88).

Vam menjar alguna cosa a la cafeteria mentre recordàvem vells temps i comentàvem com faríem més o menys la filmació. Quan ho teníem tot apamat vàrem veure que les instal·lacions havien canviat molt desde els vuitanta; que per entrar havia que passar per uns torniquets, com si fos el metro, i havíem de salvar la estreta vigilància d’un empleat.

Vaig cometre la greu errada de ser sincer. Li explicar al home que volíem filmar perquè érem antics jugadors de futbol sala. El paio no em va deixar acabar. Va rematar que si no hi havia una autorització (del capità general de la Cinquena Província, per lo menys)  allà no passava ni el Tato.

La cosa pintava malament. Havíem d’aprofitar aquell dia esplendid, així que ens vam enfilar per la part de darrera de les instal·lacions, a l'aventura, per veure si podíem trobar un lloc una mica decent on fer la feina.

Ens vam trobar amb la muntanya; la zona salvatge del Parc de l’Oreneta, on no hi havia empleats. Vam estar de sort; silenci, algun ocell i lo millor de tot; des de la muntanya podíem filmar el camp de Can Caralleu i les pistes de futbol sala!. El XAVI i el GUILLEM (ajudant de direcció i càmera); en “avanzadilla” van trobar diversos indrets i vam fer les filmacions pertinents.

El DAVID recordava episodis divertits, i valorava l'agradable sensació de formar part d’un grup on la majoria de companys eren més grans que ell.

L’escena en la que rep la pilota i cau a terra –i que vaig muntar a la intro de la peli- va ser idea seva. Va dir: “Per les tomes falses!”. I a mi em va semblar divertida per acabar la presentació.

La jornada va resultar un èxit, la cosa anava agafant forma, tot i que encara ens quedaven moltes sessions per endavant.

EL RODATGE: Dia 1

(dissabte, 15 de Juny de 2013)

CARLES MARCOS i SERGI MARCOS
Escola Ignasi Iglesias / Camp Narcís Sala (U.E.Sant Andreu)

Vam triar un dissabte al matí per fer la filmació a CARLES MARCOS i SERGI MARCOS.  Per mirar de diversificar els escenaris, vaig decidir que al CARLES MARCOS l’entrevistaria a l’escola Ignasi Iglesias i al SERGI al camp Narcís Sala, seu de la U.E.Sant Andreu. Òbviament, personatges i escenaris mantenien una certa relació.

A l’escola Ignasi Iglesias ens van donar permís per filmar i el director va ser molt amable i es va mostrar molt orgullós del centre, amb una història que val la pena llegir. L'Ignasi Iglesias va ser bressol i pedrera del C.E.Sanesbar, ja que de les seves aules van sortir CARLES MARCOS, SERGI MARCOS, JOSEP VALLS, JOAN PUJOL i ANTONI CARBÓ.
 

Mentre jo em posava davant la càmera per les introduccions, el XAVI filmava i el CARLES MARCOS em mostrava els cartells que jo havia de llegir –motiu pel qual a la peli surto quasi bé sempre amb ulleres de sol-.

CARLES MARCOS sempre ha estat un company que sent d’una forma molt arrelada aquella època. Sabia que l’experiència li faria il·lusió i la seva il·lusió em va donar encara més energia, perquè me'n adonava de que la feina podria donar com a resultat un documental emotiu.

No obstant, jo volia fugir de transmetre nostàlgia. Pretenia principalment relatar episodis que la gent pogués recordar i a l’hora donar unes pinzellades d’humor.

Amb el CARLES MARCOS la filmació va anar molt bé. Dubte poc a les respostes i té les idees clares. A més l’espai de l’escola era prou silenciós per enregistrar un so decent.

Amb el SERGI vam anar a filmar al camp del Sant Andreu. No teníem ni idea de si podríem entrar, però vam estar de sort. Les portes estaven obertes i vam poder filmar les seves respostes, en un entorn que a mi personalment m’agrada molt perquè els seients grocs donen molta vida a la pantalla. 

El SERGI té bastanta memòria i va ser capaç de recordar estadístiques de l’època en la que ell va formar part (1986 a 1988) i de la revista, on recordava historietes que ni jo mateix tenia presents.


Va ser un dia, el primer de tots, prometedor, molt divertit i singular.

FENT MEMÒRIA: La idea

La idea de fer un documental sobre el que vam viure al Sanesbar, entre 1979 i 1988, va néixer fa molt de temps, i només es va poder dur a terme quan el JOSEP SABATA - el pare de la MERCÈ-  em va regalar un petita video càmera Samsung.

Vaig començar fent algunes filmacions a Cal Rosal -el poblet del Berguedà on viuen els meus sogres-, i fent proves de so. Vaig rematar l’experiment traslladant la peli analògica al ordinador. Vaig veure que el procés era lent, però el resultat no era del tot dolent. I vaig creure que amb aquella interessant eina podria fer alguna cosa.

La primera persona a la que vaig comentar el tema del documental va ser al XAVI. No podia ser d’una altra manera. I d’igual manera va dir; “Endavant !”. Si no m’hagués donat suport, segurament no hagués engegat el projecte perquè sabia que la feina que se’ns venia a sobre seria durilla.

Vaig començar a explicar el projecte als companys sanesbarencs, perquè tenia clar que si no aconseguia sumar set o vuit col·laboracions, no tindria massa sentit començar la tasca.

La cosa em va engrescar quan vaig veure que tothom a qui explicava la història em feia costat i s’il·lusionava de participar.

Com ja fa molts anys que ens coneixem, de la majoria de companys no tenia masses dubtes. La majoria ens trobem anualment en el Sanesbar Meeting Day i és notable que lo que envolta el Sanesbar genera bon rotllo i sensacions positives.

No obstant, a la llista hi havia dos companys amb els que no sabia si podria comptar. Un era el RAMON BARNADA i l’altre el JORDI FUENTES;  principalment perquè, tot i ser convidats a totes les trobades anuals, no han participat en els darrers anys.

Vaig parlar amb ambdós. El RAMON BARNADA va acceptar de seguida i naturalment vaig voler que també el seu pare, el Sr.RAMON, hi participés, ja que durant molts anys va estar vinculat al club, venint als partits i als sopars, fent d’entrenador –tot i que no escrivia les cròniques- i regalant-nos una farmaciola. El Sr.RAMON també va voler participar.

Amb el JORDI FUENTES també vaig parlar i es va mostrar molt obert a quedar algun dia, però finalment, després de quasi dos anys darrera del tema, vaig deixar-ho per impossible.

Durant aquest període de temps vaig intentar localitzar per Internet -i sense cap fortuna-, a onze persones; Javier TORNERO, ANDRÉS Millán, JOSEP VALLS, Carles VILLAR “BOLAS”, Jordi BALCELLS, Carlos SOBREDO, Jaume MORRUS, Josep LLuis RABINAD, Albert CODINA, Xavier Sánchez “N’XAVI” i José CALATRAVA.

La llista original de 12 persones que volien participar em va semblar extraordinària. I encara varem poder afegir dos persones més. JORDI MONTULL, com a convidat, que ens podia donar una versió diferent, perquè ens coneixia des de feia molt de temps, però que no va formar part del Sanesbar. I va ser gràcies al XAVI que encara mantenia algun contacte amb ell, que el va convidar al Sanesbar Meeting Day de 2014. I finalment varem afegir també a ANTONI CARBÓ, un bon dia que el CARLES MARCOS, el CARLES SALAS, el MANEL MAÑÁ i jo varem aterrar a la seva cafeteria, equipats amb filmadora i preguntes.  Pobre CARBÓ, encara es deu estar preguntant d’on sortien aquells nostàlgics sonats!

Així quedava completat un repartiment de luxe: Catorze personatges davant una càmera: RAMON VALLS, CARLES MARCOS, SERGI MARCOS, DAVID HIERRO, NACHO TORREBLANCA, JOAN PUJOL, RAMON BARNADA, SR.RAMON BARNADA,  MANEL MAÑÁ, CARLES SALAS, COSME HIERRO, JORDI MONTULL, ANTONI CARBÓ i XAVI RUIZ.

Vaig començar a rellegir les 255 revistes de La Veu i em va ajudar molt la revista extra que varem publicar en 1996, on es feia un resum dels successos més notables. I amb totes les notes preses faig escriure el guió. Aquest contenia aquells esdeveniments que jo explicaria a la càmera. I per altra banda els catorze participants respondrien una sèrie de preguntes.

Després seria qüestió d’anar repartint les respostes en les seqüències de la pel·lícula més adients, segons el contingut.


El títol va ser fàcil de trobar. Tenia molt clar que aquell treball seria un repte per la memòria de tot aquell que volgués col·laborar i vaig escriure provisionalment, a la caràtula del guió, el títol FENT MEMÒRIA”. I així es va quedar.