EL RODATGE: Dia 1

(dissabte, 15 de Juny de 2013)

CARLES MARCOS i SERGI MARCOS

Escola Ignasi Iglesias / Camp Narcís Sala (U.E.Sant Andreu)

Vam triar un dissabte al matí per fer la filmació a CARLES MARCOS i SERGI MARCOS.  Per mirar de diversificar els escenaris, vaig decidir que al CARLES MARCOS l’entrevistaria a l’escola Ignasi Iglesias i al SERGI al camp Narcís Sala, seu de la U.E.Sant Andreu. Òbviament, personatges i escenaris mantenien una certa relació.

A l’escola Ignasi Iglesias ens van donar permís per filmar i el director va ser molt amable i es va mostrar molt orgullós del centre, amb una història que val la pena llegir. L'Ignasi Iglesias va ser bressol i pedrera del C.E.Sanesbar, ja que de les seves aules van sortir CARLES MARCOS, SERGI MARCOS, JOSEP VALLS, JOAN PUJOL i ANTONI CARBÓ.
 
Mentre jo em posava davant la càmera per les introduccions, el XAVI filmava i el CARLES MARCOS em mostrava els cartells que jo havia de llegir –motiu pel qual a la peli surto quasi bé sempre amb ulleres de sol-.

CARLES MARCOS sempre ha estat un company que sent d’una forma molt arrelada aquella època. Sabia que l’experiència li faria il·lusió i la seva il·lusió em va donar encara més energia, perquè me'n adonava de que la feina podria donar com a resultat un documental emotiu.

No obstant, jo volia fugir de transmetre nostàlgia. Pretenia principalment relatar episodis que la gent pogués recordar i a l’hora donar unes pinzellades d’humor.

Amb el CARLES MARCOS la filmació va anar molt bé. Dubte poc a les respostes i té les idees clares. A més l’espai de l’escola era prou silenciós per enregistrar un so decent.

Amb el SERGI vam anar a filmar al camp del Sant Andreu. No teníem ni idea de si podríem entrar, però vam estar de sort. Les portes estaven obertes i vam poder filmar les seves respostes, en un entorn que a mi personalment m’agrada molt perquè els seients grocs donen molta vida a la pantalla. 

El SERGI té bastanta memòria i va ser capaç de recordar estadístiques de l’època en la que ell va formar part (1986 a 1988) i de la revista, on recordava historietes que ni jo mateix tenia presents.

Va ser un dia, el primer de tots, prometedor, molt divertit i singular.