(dissabte, 29 de Juny de 2013)
DAVID HIERRO
Can Caralleu
El segon dia de filmació estava dedicat al DAVID HIERRO.
Ens vam trobar a CAN CARALLEU, a la part alta de Barcelona, on vam tenir la seu
en les temporades (1986-87 i 1987-88).
Vam menjar alguna cosa a la cafeteria mentre recordàvem
vells temps i comentàvem com faríem més o menys la filmació. Quan ho teníem tot
apamat vàrem veure que les instal·lacions havien canviat molt desde els vuitanta; que per entrar
havia que passar per uns torniquets, com si fos el metro, i havíem de salvar la estreta vigilància d’un empleat.
Vaig cometre la greu errada de ser sincer. Li explicar al home que
volíem filmar perquè érem antics jugadors de futbol sala. El paio no em va
deixar acabar. Va rematar que si no hi havia una autorització (del capità general
de la Cinquena Província, per lo menys)
allà no passava ni el Tato.
La cosa pintava malament. Havíem d’aprofitar aquell dia esplendid, així
que ens vam enfilar per la part de darrera de les instal·lacions, a l'aventura, per veure si
podíem trobar un lloc una mica decent on fer la feina.
Ens vam trobar amb la muntanya; la zona salvatge del Parc
de l’Oreneta, on no hi havia empleats. Vam estar de sort; silenci, algun
ocell i lo millor de tot; des de la muntanya podíem filmar el camp de Can
Caralleu i les pistes de futbol sala!. El XAVI i el GUILLEM (ajudant de direcció
i càmera); en “avanzadilla” van trobar diversos indrets i vam fer les
filmacions pertinents.
El DAVID recordava episodis divertits, i valorava l'agradable sensació de formar part d’un grup on la majoria de companys eren més
grans que ell.
L’escena en la que rep la pilota i cau a terra –i que
vaig muntar a la intro de la peli- va ser idea seva. Va dir: “Per les tomes
falses!”. I a mi em va semblar divertida per acabar la presentació.
La jornada va resultar un èxit, la cosa anava agafant forma, tot i que encara ens quedaven moltes sessions per endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario