jueves, 17 de marzo de 2016

PRESENTACIÓ DE FENT MEMÒRIA


(dissabte, 7 de novembre de 2015)
Sala La Nau (Sant Andreu)

El muntatge de FENT MEMÒRIA no va ser cosa fàcil. Vaig muntar les respostes de qui va col.laborar allà on em va semblar que era més lògic; en realitat es va re-adaptar el guió a les respostes que havíem enregistrat, seguint, això sí, un ordre cronològic.  
     


Finalment es van enregistrar:
*    78 talls d'introduccions històriques
*  145 respostes dels 14 col.laboradors
*    49 talls d'escenaris
* 138 preses extres, que van servir, en part, per la presentació del documental.
 
La cancò de la presentació la va escollir la MERCÈ, un dia que ella buscava a la tablet mentre viatjàvem en cotxe. I a mí aquesta cançò m'encanta. Es tracta de "Flying" del grup "The little penguins". És un tema que genera molt bon rotllo. La cançò dels títols de crèdits el vaig escollir jo. Aquest antic tema, del 1973, de Tony Orlando porta per títol "Tie a yellow ribbon round the ole oak tree".

Com finalment el metratge de tot el material va acabar sent molt llar (gairebé 2 hores), vaig decidir fer dos parts de FENT MEMÒRIA, i a més muntar dos curtmetratges amb part del material restant. A la força vaig haver d'aparcar les respostes sobre els programes de tele i les que animaven als entrevistats a recordar la dècada dels vuitanta.

Finalment la col.lecció audiovisual sanesbarenca va quedar així:

FENT MEMÒRIA 1 (1979-1984):   49 minuts
FENT MEMÒRIA 2 (1985-88):  40 minuts
SANESBAR 2.0 -les reunions anuals-:  10 minuts
FINAL DE LA PRIMERA ETAPA:  10 minuts



El dia de la presentació a la sala La Nau vam projectar el curt SANESBAR 2.0 I la primera part de FENT MEMÒRIA (1979-1983). Amb 49 minuts de reportatge em va semblar que ja n'hi havia prou, i a més jo crec que aquesta primera part és l'època més dolça, perquè va ser l'inici de tot i ara tothom ho recorda com un repte que vam saber superar, perquè aleshores eren molts els obstacles que vam haver de saltar. Al curt SANESBAR 2.0, on els ex-sanesbarencs parlen del que representen les reunions anuals, vaig afeigir les fotos de tots aquells nous sanesbarencs que han participat o participen d'aquell dia. Això m'ho va proposar la MERCÈ.

Aquell 7 de novembre va ser un dia molt especial. Per mi va ser molt emocionant veure tants amics vivint el reportatge, i estic content de com va anar tot. Jo temia per la qualitat del só, però el vam saber resoldre de forma bastant digne.

La projecció va ser un viatge en el temps i, si va servir perquè els meus vells amics recuperessin sensacions, imatges i passatges agradables del passat, ja em dono per satisfet.

Abans de la projecció el nostre bon amic XAVI BARTUMEU va donar vida al concurs "SANESBAR ÉS COLLONUT"; que va animar força a la gent i que finalment va guanyar el MANEL MAÑÁ. A la foto apareix amb el trofeu regalat pel COSME HIERRO i la samarreta-polo del Sanesbar que va regalar el GENÍS MONTESINOS. XAVI BARTUMEU, malgrat no haver jugat mai al C.D.Sanesbar, sempre ens ha fet costat i és un amic amb el que sempre es pot comptar.

Després, el final de festa el vam rematar com ho rematem quasi be tot; menjant,  bevent i xerrant. I aquí, a l'apartat de la logística, vaig tenir la sort de comptar amb el XAVI, la MERCEDES i la MERCÈ ho van preparar tot perquè tothom es trobés a gust i gaudís de la vetllada. Gràcies Comissió!!!

Els companys em van atorgar l'Oscar a la millor peli (no hi havia més aspirants) i el COSME em va regalar una figura artística del JOSEP reporter.


FENT MEMÒRIA representa el rescat d'un temps, per gaudir-ne ara en format digital, sempre que en tinguem ganes. Però també representa que, tot i que ara les coses i nosaltres mateixos som uns altres, encara ens fa il·lusió fer coses plegats.

El XAVI i jo vam engegat aquest projecte, però hem comptat amb els amics de sempre i també amb gent com el GUILLEM o la MERCÈ, que s'encomanen d'aquesta febre sanesbarenca, i ens donen un cop de mà. Comptar amb més de 30 persones en els Sanesbar Meeting Day o per la presentació de FENT MEMÒRIA, on ens vam reunir 35 persones, és una satisfacció per tots els que estimem aquella època i aquell club, perquè Sanesbar no només és passat; és també present i, amb la càrrega d'energia que genera, segur que també és futur.

Podem seguir fent coses, per nosaltres mateixos, i projectar-nos, perquè com diu el COSME: "L'amistad. L'amistad sí que té molta importància.".


domingo, 13 de marzo de 2016

EL RODATGE: Dia 12 i últim

(dissabte, 3 de gener de 2015)
Colonia Güell / Estació de Sant Andreu Comtal/ Casa de Josep


La MERCÈ i jo vam anar a passejar a la Colonia Güell, a Sta.Coloma de Cervelló, i aquí vam aprofitar per acabar de rematar la filmació de FENT MEMÒRIA.  

Feia bon dia. Visualment l'entorn és un lloc bonic i a més podíem enregistrar les introduccions sense sorolls molestos.

Per la tarda vaig enregistrar a casa meva, sota una llum en penombra, les noticies que feien referència a la nostra estimada revista, que tots coneixem com "La veu", tot i que la vam anomenar així només en el darrer tram de la seva existència.  Al principi nosaltres ens referíem a aquesta peculiar publicació com "la revista", perquè realment per nosaltres no hi havia cap altra.

Si hagués disposat de més temps m'hagués agradat millorar les imatges de casa meva: segurament surten massa fosques, però la veritat és que el procés de gestació d'aquest projecte ja havia estat massa llarg per voler ser massa perfeccionista.

EL RODATGE: Dia 11

(dissabte, 29 de desembre de 2014)

CARLES MARCOS i introduccions
Avda.Rio de Janeiro / Escola Pegaso / Sant Francesc d'Assis.

La gran part del rodatge de FENT MEMÒRIA s'havia enllestit en mes i mig (Juny a Agost de 2013), però encara faltaven moltes introduccions -locucions sobre els esdeveniments sanesbarencs-. I vaig trigar més d'un any a trobar un dia per fer-ho.

Arribada aquesta jornada, vaig voler aprofitar per convidar al 
CARLES MARCOS i filmar a la Avda.Rio de Janeiro, per rememorar la gènesi del C.D.Sanesbar.

Al 1979 a la Avda.Río de Janeiro es trobaven els barracons prefabricats del Institut Sant Andreu-Valldaura. Aquells barracons -que eren provisionals- van durar molts anys. Ara ja són cosa del passat.  Llavors, mentre el CARLES MARCOS i jo cursavem segon de B.U.P. vam començar a buscar gent per muntar un equipet.
 

Finalment vam formar un grup de catorze; amb alumnes del I.N.B.Sant Andreu (CARLES MARCOS, CARLES SALAS, MANEL MAÑÁ, JOSEP LLUIS RABINAD, JORDI BALCELLS, NACHO TORREBLANCA,  i jo mateix), del Institut Sant Josep de Calassanç (RAMON VALLS, ANDRÉS MILLÁN, ALBERT CODINA i JAVI TORNERO), més antics alumnes de la escola Ignasi Iglesias (JOAN PUJOL i JOSEP VALLS) i el XAVI RUIZ, que era el més petit i encara anava a
EGB, al Ntra.Sra.de Meritxell.

A
questa jornada, especialment freda, el GUILLEM es va encarregar de filmar i el MARCOS tenia molt present que en aquella època la nostra prioritat era, més que estudiar, el muntar un equip de futbol-sala.



Aquest dia tocava intensiu, així que per la tarda v
am tornar a Sant Francesc, per filmar un grapat d’introduccions que no havíem tingut temps de realitzar a la llunyana jornada 7.

El JORDI MONTULL ens va facilitar la entrada; vam poder pujar al campanar de la parròquia, on vaig poder filmar una excel·lent panoràmica -amb la que s'obre el documental-, i vam poder contrastar que la pista havia canviat molt des d'uns mesos enrere.

A la foto GUILLEM es port veure que s'encarrega de fer servir la màquina amb la que es va enregistrar tot el reportatge. XAVI és l'autor de la majoria de les fotos de FENT MEMÒRIA.


El JORDI MONTULL ens havia avisat que s’efectuaria una remodelació integral de la pista i efectivament així va ser; vam haver de filmar a l’annex; on estava la pista de basket perquè estava tot aixecat per obres. A més, els operaris de tant en tant anaven fent anar les màquines i no havia més remei que aturar la filmació.


Amb aquest dia pràcticament va quedar filmat tot; només quedaven tres o quatre introduccions que podria filmar en qualsevol moment i les relatives a les noticies de La Veu, que filmaria a casa meva.

EL RODATGE: Dia 10

(dissabte, 19 d’Octubre de 2013)
ANTONI CARBÓ
Cafetería Carbó


Al ANTONI CARBÓ li vam fer la mala passada d’aterrar, sense previ avís, un bon matí a la seva cafeteria "Vint i 9" (C/Dr.Balari i Jubany, 29).
 
Ens vam reunir CARLES MARCOS, MANEL MAÑÁ i CARLES SALAS (que va venir des de Sta.Perpetua a Sant Andreu en bici).   


Vaig proposar al ANTONI CARBÓ de enregistrar les seves respostes i va accedir, però literalment va ser engolit pel viatge al passat de trenta anys i no va rescatar gairebé cap record sanesbarenc. “Tinc bona memòria, però... fa tant de temps!”, es justificà

Al menys va recordar-se'n del Seat 850 del MANEL -aquell cotxe que el nº 2 es deixava gairebé sempre obert-, i que en aquella època tot estava molt bé, i que jalàvem com a lladres.

Ens va convidar a esmorzar i vam dir que tornaríem. Cosa que no hem fet. Però ho haurem de fer. Gràcies, CARB, et desitjo que tot et vagi siren foll.





EL RODATGE: Dia 9

(una nit d'agost de 2013)

CARLES SALAS
Avda.Diagonal (parada del 34) i C/Tuset (Drugstore David)

El dia nou l'havia de dedicar al nostre nº 9; el CARLES SALAS. Tot i que l’enregistrament de les respostes del CARLES SALAS ja les tenia per haver-les filmat al bar Versalles, aquest sanesbarenc havia de personalitzar uns episodis clau de la nostra història. Apart de ser el jugador que més partits va jugar amb el C.E.Sanesbar, va ser el primer capità, ell va ser qui va idear el nom de l'equip,  va crear els carnets de socis i va ser un defensor fervent de les assemblees; Ah! I va tenir el seu anecdòtic paper en un famós episodi com va ser el segrest del QUINI; al 1986 (tot i que ell diu que no va tenir res a veure).
 
El CARLES SALAS va explicar a la càmera, assegut a la  parada del bus 34 –a la Avda.Diagonal- cóm se li va ocórrer lo del nom de l’equip. Vam enregistrar aquest tall i vam pensar de repetir-lo a dalt del bus, per triar a veure quin quedava millor, però a dalt del bus hi havia molta parròquia i em vaig limitar a filmar una mica l’ambient. Aquests talls els vaig aprofitar per la intro del documental.

Vam baixar a prop del carrer Tusset, on es troba el Drugstrore David.  Aquest drugstore havia estat escenari a l’any 1982 de unes quantes assemblees i era un lloc d’oci on es podia jugar a jocs de taula. Jo no puc recordar-lo, perquè llavors jo estava fent la mili a Melilla.

En aquest espai vam filmar alguns talls. Un d’ells va ser el de la noticia del segrest del QUINI, un dels pocs fets socials que vaig voler incorporar al documental, ja que em va semblar que, encara que fos de forma breu, s’havia de fer referència a l'entorn històric que va envoltar al Sanes durant els anys vuitanta.

També vaig filmar els records del CARLES sobre les assemblees, que llavors eren una activitat molt destacable i que donava molta vida al club.

sábado, 12 de marzo de 2016

EL RODATGE. Dia 8

(una dia d'agost de 2013)

XAVI RUIZ
Casa de Xavi Ruiz

El XAVI, com el tinc sempre tant a mà, el vaig deixar pel final. Vaig pensar que, després de les experiències dels plats del Versalles i els gossos dels parcs, havia que cuidar el tema del so, indispensable en un documental. Així que vaig decidir que les respostes del XAVI i les meves intervencions sobre la història de LA VEU les faríem a les nostres respectives cases.


El XAVI és probablement el sanesbarenc amb millor memòria –després del que ho pogut constatar durant el rodatge del documental- i el seu testimoni era valuós per aquest motiu, i també perquè va jugar un paper destacat en molts esdeveniments de la història sanesbarenca. 

Sempre present, des de la fundació al 1979 fins la dissolució al 1988, ha passat per ser, entre altres coses, el segon jugador amb més partits jugats.
Tothom recorda que va ser l’inventor de les historietes i aquest tema el vaig voler tractar d’una forma especial; filmant al XAVI dibuixant aquells personatges mortadelians que parlaven en rodolins.... "Com em dic Pujol, he marcat el quart gol".




EL RODATGE: Dia 7

(dijous, 1 d'agost de 2013)
COSME HIERRO i JORDI MONTULL
Pista de Sant Francesc d’Assis

El XAVI va tenir la gran idea de convidar al Sanesbar Meeting Day de 2014 al JORDI MONTULL. Mai va ser jugador del Sanesbar, però ens coneixia de feia molt anys i inclús, en aquella època, contribuïa amb les seves 20 ptes. a comprar la nostra revista.

Considero que era un jugador que, en qualsevol moment de la nostra història, hauríem d’haver fitxat. Potser hagués jugat un paper important a la nostra història en l'època en la que no anàvem gaire sobrats de jugadors.

El cas és que el JORDI MONTULL es va trobar a gust amb nosaltres, vam estar parlant del documental i ell va facilitar el fet de poder filmar a la nostra seu original: la pista de Sant Francesc d'Assis, sempre tant estimada.

El dia que ens vam convocar el XAVI, el COSME, el JORDI MONTULL i jo al carrer Ramon Turró, va ser un dia molt especial. Tornàvem a un escenari molt recordat i he de confessar que, travessar el passadís i entrar novament a la pista va ser molt emotiu.

El capellà de la parròquia ens va animar a filmar i així ho vam fer; tractant de enregistrar vestuaris, fàbrica de gel i pista de futbol sala des de tots els angles. Regnava el silenci, així que l’enregistrament de les respostes del COSME i del JORDI MONTULL van quedar prou be.

El COSME és un esperit jove i sempre ho serà. Barrejar futbol, amics i familia és per ell un coctel amb una alta càrrega d'energia. Recorda aquella època com un període immillorable i per ell, tornar al santuari de Sant Francesc, va ser com viatjar en el temps. A un temps daurat.