FENT MEMÒRIA: La idea

La idea de fer un documental sobre el que vam viure al Sanesbar, entre 1979 i 1988, va néixer fa molt de temps, i només es va poder dur a terme quan el JOSEP SABATA - el pare de la MERCÈ-  em va regalar un petita video càmera Samsung.

Vaig començar fent algunes filmacions a Cal Rosal -el poblet del Berguedà on viuen els meus sogres-, i fent proves de so. Vaig rematar l’experiment traslladant la peli analògica al ordinador. Vaig veure que el procés era lent, però el resultat no era del tot dolent. I vaig creure que amb aquella interessant eina podria fer alguna cosa.

La primera persona a la que vaig comentar el tema del documental va ser al XAVI. No podia ser d’una altra manera. I d’igual manera va dir; “Endavant !”. Si no m’hagués donat suport, segurament no hagués engegat el projecte perquè sabia que la feina que se’ns venia a sobre seria durilla.

Vaig començar a explicar el projecte als companys sanesbarencs, perquè tenia clar que si no aconseguia sumar set o vuit col·laboracions, no tindria massa sentit començar la tasca.

La cosa em va engrescar quan vaig veure que tothom a qui explicava la història em feia costat i s’il·lusionava de participar.

Com ja fa molts anys que ens coneixem, de la majoria de companys no tenia masses dubtes. La majoria ens trobem anualment en el Sanesbar Meeting Day i és notable que lo que envolta el Sanesbar genera bon rotllo i sensacions positives.

No obstant, a la llista hi havia dos companys amb els que no sabia si podria comptar. Un era el RAMON BARNADA i l’altre el JORDI FUENTES;  principalment perquè, tot i ser convidats a totes les trobades anuals, no han participat en els darrers anys.

Vaig parlar amb ambdós. El RAMON BARNADA va acceptar de seguida i naturalment vaig voler que també el seu pare, el Sr.RAMON, hi participés, ja que durant molts anys va estar vinculat al club, venint als partits i als sopars, fent d’entrenador –tot i que no escrivia les cròniques- i regalant-nos una farmaciola. El Sr.RAMON també va voler participar.

Amb el JORDI FUENTES també vaig parlar i es va mostrar molt obert a quedar algun dia, però finalment, després de quasi dos anys darrera del tema, vaig deixar-ho per impossible.

Durant aquest període de temps vaig intentar localitzar per Internet -i sense cap fortuna-, a onze persones; Javier TORNERO, ANDRÉS Millán, JOSEP VALLS, Carles VILLAR “BOLAS”, Jordi BALCELLS, Carlos SOBREDO, Jaume MORRUS, Josep LLuis RABINAD, Albert CODINA, Xavier Sánchez “N’XAVI” i José CALATRAVA.

La llista original de 12 persones que volien participar em va semblar extraordinària. I encara varem poder afegir dos persones més. JORDI MONTULL, com a convidat, que ens podia donar una versió diferent, perquè ens coneixia des de feia molt de temps, però que no va formar part del Sanesbar. I va ser gràcies al XAVI que encara mantenia algun contacte amb ell, que el va convidar al Sanesbar Meeting Day de 2014. I finalment varem afegir també a ANTONI CARBÓ, un bon dia que el CARLES MARCOS, el CARLES SALAS, el MANEL MAÑÁ i jo varem aterrar a la seva cafeteria, equipats amb filmadora i preguntes.  Pobre CARBÓ, encara es deu estar preguntant d’on sortien aquells nostàlgics sonats!

Així quedava completat un repartiment de luxe: Catorze personatges davant una càmera: RAMON VALLS, CARLES MARCOS, SERGI MARCOS, DAVID HIERRO, NACHO TORREBLANCA, JOAN PUJOL, RAMON BARNADA, SR.RAMON BARNADA,  MANEL MAÑÁ, CARLES SALAS, COSME HIERRO, JORDI MONTULL, ANTONI CARBÓ i XAVI RUIZ.

Vaig començar a rellegir les 255 revistes de La Veu i em va ajudar molt la revista extra que varem publicar en 1996, on es feia un resum dels successos més notables. I amb totes les notes preses faig escriure el guió. Aquest contenia aquells esdeveniments que jo explicaria a la càmera. I per altra banda els catorze participants respondrien una sèrie de preguntes.

Després seria qüestió d’anar repartint les respostes en les seqüències de la pel·lícula més adients, segons el contingut.

El títol va ser fàcil de trobar. Tenia molt clar que aquell treball seria un repte per la memòria de tot aquell que volgués col·laborar i vaig escriure provisionalment, a la caràtula del guió, el títol FENT MEMÒRIA”. I així es va quedar.